Així doncs, amb un "salto de mata" i com el qui no vol la cosa, a les 12 tocades d´un matí de dilluns, ja erem enfilats al damunt de les bicicletes per iniciar la nostra aventura desde el capdamunt del Coll de la Creueta.
Per davant teniem una trentena de kilómetres, amb les seves respectives pujades i baixades per prats alpins i sempre a la franja dels 1800 - 2200 mts d´alçada.
Comencem el camí en direcció al Pla d´Anyella, just a tocar a les pistes d´esquí de la Molina. La manca de neu per les dates que ens trobem es desoladora, encara que mantenim l´esperança de l´arribada d´una llevantada que tenyirà de blanc les nostres muntanyes.
Arribats al capdamunt de la Collada de Tosses, tot seguint la pista forestal del Ginebrar, comencen les primeres rampes del dia fins a la Creu de Meians. En algún moment, ens fan patir de valent fins al punt d´haber de baixar de la bicicleta i tibar-la fins al capdamunt de la pujada.
El paisatge solitari ens envolta, nomès vigilats pel l´ombra del Puigmal que ens vigila desde el capdamunt de la carena on estem pedalant.
Arribats al Coll de la Bassa, desprès d´una rampa no ciclable per seu percentatge d´inclinació, trobem la pista que ens durà tot de baixada fins al poble d´Osseja.
Pel camí, i degut a l´orientació on ens trobem, ens veiem obligats a trepitjar les primeres neus de la temporada que es mantenen pacients a les zones obagues del bosc. Vàrem posar a prova la nostra habilitat i el tacte amb els frens a l´hora de passar-hi pel damunt
Al cap de 3:30 h. arribarem a Osseja, amb els dits de les mans garratibats pel fred i amb el "moquillu" penjant dels forats del nas.
Recomanem aquesta sortida a tots els amats de la bicicleta de muntanya, amb un nivell alt de pedalada i amb ganes de gaudir d´un paisatge solitari.
