El Drecera al Diari de Sabadell

Companys/es,

aquí teniu la crònica del cap de setmana.

Aquesta vegada ens l'ha fet el Diari de Sabadell!

Visca el Drecera, Visca Catalunya i... Visca Sabadell!

Drecerada Centenaria

La Selva de l´Aventura

Diuen que desprès de la tempesta ve la calma i precisament això es el que vàrem aprofitar el Tridente Drecera el passat cap de setmana. Desprès d’estar tres dies plovent interrompudament, volíem comprovar l’estat d’alguns barrancs de la contrada i que a totes les ressenyes indiquen “ideal después de lluvias”.

Així doncs, ja de bon matí, amb tots els “ bartulos” de barrancs, ens dirigirem cap al Massís del Montseny, a la població de Viladrau.

El dia es despertava amb algunes clarianes i semblava que tindríem un bona jornada barranquera, però arribats a la població de Seva, les primeres gotes del dia, ens començaven a fer la guitza.

Ja enfilant cap a Viladrau, observem l´estat de la riera de San Segimon i baixava amb un cabal considerable en trams oberts. Nosaltres teníem l’intenció de fer el barranc de Rentadors, que es situat a la capçalera d´aquesta riera.

Desprès d’ un bon esmorzar al Xalet la Coromina (http://www.xaletcoromina.com/) i de parlar amb la gent de la contrada sobre les nostres intencions, vàrem descartar l’idea de fer qualsevol barranc de la zona.

Així doncs, i desprès d’haver matinat comença el ball d’opcions. Que si anar a buscar barrancs amb poc cabal per tota la geografia catalana, que si provar un bany a la riera de Sant Segimon,..., i moltes d’altres animalades.

De totes elles, la que més furor va fer, es visitar un Parc d´Aventura proper a la zona, “la Selva de l´Aventura”. ( http://www.selvaventura.com/)

Així doncs, i sense gaires problemes, ens presentem a les instal.lacions de la Selva de l´Aventura situades al Coll de Ravell, a cavall entre Viladrau i Arbúcies.

Al arribar, sota un fina pluja intermitent, comprem els tickets, ens fan un magnífic breefing de seguretat i cap al arbres i falta gent.

Per davant teníem 2 hores de diversió pel circuit del L´Himalaia, penjants d’uns arbres monumentals, plens de tirolines, originals ponts de mico, lianes,... i el millor de tot, es que estàvem sols.

Poc a poc, el dia es va complicar, l’intermitent pluja inicial, va pasar a ser una gran cortina d’aigua. No obstant, això no va impedir continuar la nostra diversió.

Sense pensar-ho gaire, i amb les jaquetes de neopré posades, vam acabar el circuit, amb un parell de repeticions de la tirolina final.

Durant l’última repetició, el personal del parc, fins i tot ens va ruixar amb una mànega per acabar de remullar el dia.

Deixem constància de l´activitat amb un petit recull de fotografies i un video. Esperem que us agradi.

Volem agraïr a travès d’ aquesta crònica al personal del Xalet la Coromina pel gran esmorzar de forquilla que ens van preparar, al personal del Parc d´Aventura per a mantenir les instal.lacions obertes durant la tormenta , al company de la mànega per acabar d´arrodonir el dia i al Mosso d´Escuadra que no va voler perdre el temps en un control d´alcoholemia al saber que anàvem a la muntanya.

Gràcies a tots !!!

Visca el Drecera i Visca Catalunya.

Le Tour du Castellar de n'Hug

Aquí queda immortalitzada l'ascensió en bicicleta al Coll de la Creueta, amb totes les seves dades.

Primer el mapa de l'ascensió:

El perfil del Coll de la creueta:

Els colors que apareixen al perfil corresponen a aquests % de pendent:

I finalment totes les dades numèriques de l'ascensió a aquest dur però meravellos port de muntanya: El Coll de la Creueta

Moltes gràcies a tothom

Visca el Drecera i Visca Catalunya

Carlinhus

TORRENT DE LA CABANA

Més que d'un barranc, es tracta d'un trekking aquàtic, per la seva baixa dificultat i per la posibilitat de baixar-lo tot caminant a uns metres del llit del torrent.

Una succesió de salts i dos ràppels finals fan que ben be valgui la pena una matinal o una "tardal" per baixar-lo.

Situació: Gombren

Ràppel més gran: 15 metres

Salt més gran: 13 metres

Caval: aigua tot l'any

Combinació de vehicles: possible (4x4 o Seat Ibiza jujuju)

Material necessari: 2x20m. (si es volen fer els ràppels) neoprè + material d'instal.lació.

Es pot fer tot l'any

Perills: revisar el fons de les basses abans de saltar.

Accés: venint des de Campdevànol, 1 km després d'haver passat el Camping Pirinenc a l'esquerra surt una pista asfaltada que cal agafar. 1,6 kms més endavant s'hi troba el primer parking on deixem el cotxe (punt a on acaba el retorn del torrent). Si no portem un altre cotxe, ens equipem i seguim la mateixa pista que portavem (ara de terra) i 1,8 kms més tard arribem al segon pàrking i punt d'accés al primer salt del torrent. Baixar per un prats situats a l'esquerra de la pista en direcció al riu fins a trobar el primer salt de 13 metres.

Retorn: Una vegada rappel.lat el R6 un camí que surt a l'esquerra ens porta en 10 minuts de forta pujada fins al punt on hem deixat el primer cotxe.

Horari aproximació: 5' / 30' 1 cotxe

Horari descens: 2-3 hores

Horari retorn: 10'

Escapatories: a tot arreu

Aquí us deixem unes fotos que il.lustren tot el que hem explicat a la ressenya.

Cal destacar la presència de l'Albert, col.lega "col.lega" Carmelero de l'Igloo-Igloo i sobretot destacar el seu salt sense pensar-s'ho ni un sol segon, del super gorg de 13 metres inicial, FELICITATS ALBERT!!!

I com a colofó final, un muntatge de video amb els millors moments del torrent de la cabana

Moltes gràcies a tots

Salut i barrancs

Carlinhus & Igloo-Igloo

Galería de setas ingeridas

Ieeepppp Peña!!! Últimamente se me ha acusado de hacer declaraciones en este Blog bajo el efecto de ciertas setas psicotrópicas que cultivo en las alfombrillas del coche. De acuerdo lo reconozco, últimamente no se ni en el día en el que vivo, y sí, quizás si tenéis algo de razón. Lo de que la trobada era el próximo sábado lo escribí el otro días tras una matinal fotográfica rápida en el Montseny.

Nada, me levante por la mañana y pensé, vamos a ver como esta en la primavera bajo los hayedos de Santa Fe. Total que cojo, la cámara, el trípode y para allá que me voy.

Reconozco que antes de llegar, como en la alfonbrilla del copiloto ya crecían un par de "Muxarnons" tiernos di buena cuenta de ello como tentempie matinal!!!.

Conforme iba subiendo siguiendo el camino que sube cerca de la fuente de Passavets ya me fuí encontrando ciertos ejemplares que, por los vistosos colores amarillos que tenían, me recordaron ciertas golosinas de cuando eramos pequeños y la verdad es que no puede resistir a hacer un moix con ellos. La verdad es que la subida cargado a tope hacía crecer el apetito.


Al cabo de un rato, y ya con cierto síntomas de cebollazo encima, me encontré los siguientes ejemplares que, así de pronto, me recordaron tan redondos como eran, a una mezcla suculenta entre unos chicles verdes de bola con sabor a melón que comíamos de chicos y las magníficas nubes rosadas con las que soñábamos todos los miercoles por la mañana.


Más adelante, y ya bastante entrado en calor y empezando a ver cosas extrañas, me sucedió una cosa curiosa. Me encontré con la típica seta en la que vivían los pitufos de los dibujos. Pero por más que mire en los alrededores no me encontré con ninguno. Que se yo, con el flaqueo de piernas que empezaba a notar en las piernas no hubiera ido mal encontrarme al patufet forzudo a ver si era capaz de llevarme de vuelta al coche. A estas alturas ya no tenía demasiado claro por donde andaba. Por más que le pregunte a la babosa que veis en la seta no supo decirme nada demasiado claro. Unos seres muy arrastrados las babosas, no se vosotros, pero yo no me acabo de fiar de ellas, que le costaba darme unas pequeñas indicaciones para llegar al coche!!!???. Venga preguntarle que como se iba hacía Picamoixons y la tía que nada, al final me lo comí, a ella junto a la seta claro, que coño, de desagradecidos está el mundo lleno.


Este me la encontré, debía ser la hermana pequeña de la otra, la cosa es que nada, de enanos ni rastro, si por lo menos me hubiera encontrado a Blancanieves me hubiera puesto a dormir con ella en una de las siete camitas. Pero nada, en aquel puto bosque yo estaba más solo que la una.



En este punto ya empecé a ver el bosque de unos colores muy extraños, demasiado fashion diría yo!!! Por suerte cuando llegue a la segunda foto que os muestro (porque a todo esto no pare ni un momento de hacer fotos) las formas del riachuelo ya me parecieron sonar bastante. El coche estaba cerca!!!.



Pero aun antes de llegar a este todavía me encontré un par de ejemplares muy extraños, de los que no he visto crecer nunca en el coche. A simple vista parecían la misma especia que las de los pitufos. Pero los colores no eran los mismos, en fin, en estos momentos empecé a creer que hay que tener mucho ojo con esto de las setas, no es rovello todo lo que reluce, el próximo otoño me pido un cursillo intensivo con los miembros de la casa de las antenas.




La cosa es que, como pude, conseguí llegar a casa. Pero aun estaba mal. Aparcando paso una chica muy rara con bici, y luego dicen que hacer deporte es sano. Para que luego te llamen los colegas para ir a no se que tienda de bicis a mirar el genero, nada, nada, la bici para el Tour de Francia. Yo me iba a mis casa a sobarla un rato.


Ya en el piso, eche un último vistazo desde el balcón, el cielo estaba amenazador, la tormenta estaba al caer. Nada, conecto internet, miro que se cuentan los del Drecera en el Blog y luego a echarme la siesta. En ese momento hice aquel comentario!!!. Ahora lo entendéis todo no!!!!.

Por cierto, nos vemos el 29, y nada de setaaaassssss!!!!!



Un abrazo a todos!!!!!

NOTA IMPORTANTE: Esta entrada en el Blog es solo una ida de olla para mostrarle 4 fotillos a los colegas. La mayoría de setas que salen en la misma son altamente tóxicas y no se pueden consumir bajo ningún pretexto. Los responsables del Blog no se hacen responsables de que alguien pueda mal interpretar lo que es una simple broma. Un abrazo también a los otros.

Escalada a La Castellassa de Can Torras

Iep Companys!

Teníem pendent una nova ressenya de l'aventura escaladora que ens vam falcar el passat diumenge, oi? Doncs aquí la tenim!

Els protagonistes aquesta vegada van ser en Didac (alies peliotxu), en Litus i en Fango. L'indret, La Castellasa de Can Torras al bell mig del Parc Natural de Sant Llorenç i la Serra de l'Obac. Encara no havíem visitat la zona, així que, a més a més de l'esplèndid dia de sol i d'escalada, també vam poder gaudir dels descobriments que poc a poc anàvem fent per les contrades.

Endavant amb la ressenya:

Per arribar-hi cal deixar el cotxe seguint tot recte el carrer del Moliner, al final de l'asfaltat que hi ha el dipòsit d'aigua. Tot just de d'allà comença el camí dels monjos fins a dalt La Mola. Nosaltres agafarem el sender que hi ha a mà dreta, just per darrera dels primers cartells que ens indiquen l'inici del Camí dels Monjos. El nostre caminet fa baixada per després anar pujant enn direcció nord-est poc a poc fins agafar un primer coll (10 min), just a sota dels Plecs del Llibre. Des d'allà, seguint el camí, ja podem veure La Castellassa i arribar-nos-hi, en 10 min més, no sense passar abans pel Mal Pas de la Castellassa (eh Peliotxu?? jijiji ;P). Així, en poc més de 20 minuts ja hem fet l'aproximació i ens trobem just a sota d'aquest magnífic monolit de pedra!

La via que vam escollir estava totalment equipada, sort d'això! Doncs el nivell anava pujant per moments així que anavem enfilant... des d'abaix es veia molt facileta, però la vam suar de valent! La via es troba en la part Nord de La Castellassa, just quan vorejes el seu costat est, i vam decidir, vist el temps que teníem i el nivell de l'equip, fer només un primer llarg, per anar fent, xinoxano i amb la calma. Us deixem unes fotillos del moment!

Escalada i indret totalment recomanable. Hi ha un parell de vivacs molt guapos i, a més a més, la majoria de les seves vies, fins el cim o no, són clàssiques, així que també pot ser un bon lloc per jugar amb tascons i friends.

Salut amics decerencs!

Visca Catalunya i Visca el Drecera!

(i Visca els Rodals de Sabadell i Comarca!)

EL FORAT NEGRE EXPRESS

El passat dijous 1 de Maig, festivitat del currante, en Marc i un servidor vam fer una escapada express al Barranc del Forat Negre ( Berguedà ).

Es tradició anual el descens d’aquest barranc per a donar el tret de sortida a la temporada Barranquera, tot i que enguany la secció Castellarenca del team s’ha avançat unes setmanes.Va ser un barranc de mitja tarda, ja que sortirem de Sabadell a les 15.00 de la tarda, a les 17:00 ja érem a la capçalera del barranc per a tornar a ser casa per sopar.

Aquesta vegada no vàrem tenir tanta sort com els companys del descens de la riereta doncs el cabal d’aigua que baixava no era gaire espectacular, però suficient per a passar una tarda divertida, en remull i sense complicacions.

En aquesta gesta, vàrem tenir l’oportunitat d’estrenar una corda, finançada exclusivament pels ambaixadors dels reis mags, amb uns resultats altament satisfactoris.

Tot i ser un descens prou conegut per a nosaltres, deixem la ressenya per a qui hi vulgui fer us.

COM ARRIBAR-HI : Tant si venim de Barcelona com d’altres contrades, hem d’arribar a la població de Vallcebre ( als peus del Pedraforca ). Allí travessem el poble ens direcció ascendent ens trobarem en una bifurcació de tres pistes. Hem de deixar el cotxe a la pista de l’esquerra, abans de creuar un petit pont al damunt del torrent. Desprès d’haver agafat tot el material, hem de tornar enrere i arribar fins a al capçalera del barranc per la pista central fins a un coll on hi ha un restaurant. ( per a qui vagi amb dos cotxes es pot estalviar els 20 minuts de pujada ).

EL DESCENS : Arribats al Coll, just davant del restaurant, hi ha una prats que hem creuar fins al llit del riu. Si el seguim, cap a l’esquerra, en un parell de minuts, ens trobarem amb el primer ràppel a la dreta. A partir d’aquí, un pas curiós entre blocs ens col·loca dins d´un balcó i el tercer ràppel per una gran escletxa ( d’aquí ve el nom del barranc ). Els següents 10 ràppels, tots ben equipats, ens faran passar un parell d’hores força entretingudes, amb algun destrepe i la possibilitat de realitzar un salt al R-10 si el cabal ho permet. El barranc finalitza desprès de la successió de ressalts i pous, just a sota del pont on hem deixat el riu. Si ho volem, podem realitzar la sortida abans, per unes escales a mà esquerra que ens conduiran a la pista inicial que haurem de descendir fins arribar al cotxe.

MATERIAL : 2 cordes de 20 mts. Casc, Baga d’ancoratge, cordinos i neoprè.
HORARIS : Accés : 20 minuts ( 5 minuts amb 2 cotxes )/ Descens : 1h.30min a 2h.30 min. segons grup i cabal / RETORN : immediat o 5 minuts.

Esperem que sigui d’utilitat aquesta informació. Per a qualsevol dubte pots deixar un comentari en aquesta crònica o be enviar un mail a dreceramountains@hotmail.com

Fins la propera.

Marc i Litus.

INICI TEMPORADA BARRANQUERA A CASTELLAR DE N’HUG

El passat dia 21 d’abril, aprofitant les abundants pluges dels dies anteriors, ens vem animar a iniciar la temporada barranquera pel que fa als barrancs Pirinencs.

El torrent del Ribereta és un curt descens que comença des de l’Alberg La Closa, al barri de la Ribera de Castellar de n’Hug, i acaba a les súper conegudes i turístiques Fonts del Llobregat.

Durant el seu recorregut podem trobar 4 ràppels (amb equipament de fortuna), alguns d’ells evitables, i molt de destrepe de baixa dificultat.

Cal destacar les zones estretes de la part central del barranc en un calcari perfectament excavat i envoltats d’una abundant i de vegades empipadora vegetació. Alguns trams, per desgracia, estan plens de runa i bruticia, tot i que no li resta encant a aquest bonic torrent.

La part final té un tobogan d’uns 5 metres amb bona recepció, que sempre deixa un gran regust de boca, i també la possibilitat de poder observar des de una perspectiva única el naixement del riu Llobregat.

Recomano a tothom aquest descens, que tot i ser curt, quan porta aigua resulta prou divertit.
Material: corda 20 metres, material de fortuna per muntar els ràpels, neopré sencer (si hi ha aigua)

Hi ha nombrosos punts d’escapament en cas de crescuda o dificultats.

Els integrants del grup érem l’Igloo-Igloo, el Genís i un servidor Carlinhus-Gandhi!!!
Bona manera d’aprofitar una tarda després d’una jornada de treball a Castellar de n’Hug!!

Salut Drecerencs!!!

Carlinhus