Sovint, estem acostumats a preparar les coses amb molta antel·lació, sobretot si es tracta de vacances ( reserva per dormir, planificació del viatge, on anar,... ), però aquesta vegada, i amb una setmana vista, vàrem decidir anar cap als Pics d’Europa. Un viatge improvisat d’última hora, on tot va anar ben rodat.Així doncs, la Raquel, el Benji ( cuñaaaooo ) i un mateix, agafem el cotxe i ens plantem al bonic poble d´Arenas de Cabrales, quasi 900 kilòmetres paguen la pena per estar envoltats de muntanyes, sentir la fresca del Riu Cares i fins i tot assaborir el famós formatge de la zona amb Denominació d´Origen pròpia.
Moltes son les activitats que ofereix la contrada, 
però potser la més concorreguda a part de la pujada als llacs de Covadonga ( autèntica rambla de turistes amb sandàlies i talons ) es el famós camí del Cares. Es tracta d´un camí,a trams excavat a la roca a trams obert, que va des de la Posada de Pocebos fins al poble de Caín ( ja a la província de Lleó ). El recorregut dura unes 6 hores ( entre anar i tornar ), sempre a l’ombra del gran Pico Urriellu ( Naranjo de Bulnes ) i de la seva “Vega” i seguint el riu que porta el nom del Camí ( El Cares ).
Desprès d´uns dies a la zona de les escarpades muntanyes, ens n´anem cap a la costa, al poble de Ribadesella. A peu de platja, podem gaudir dels plats típics de contrada , on no hi falta la fabada asturiana ( PZZRRRR ) i el marisc acabat de pescat, tot regat amb una bona Sidra escanciada a taula. També vàrem tenir l’oportunitat de visitar la cova del “ Tito Bustillo “ on es poden veure ( o intuir ) unes pintures rupestres.
Per a concloure l´estada a la província asturiana, vam emular als grans piragüistes de zona, fent la baixada del Sella amb open Kayak. Cal esmentar la manera que te aquella gent per a portar els esports d´aventura, pilles el Kayak, et donen un xalecu i un bidó estanc amb “ganyips” i t´esperen 14 kilòmetes riu avall. Tota una aventura.
Des d´aquest humil blog, recomanem l´estada de la zona ( amb un bon paraigües ) i amb ganes d´omplir la panxa. Encara que millor no dir que vens de Catalunya, diguem-ne que no estem gaire ben mirats.
Que hi farem !!!
3 comentarios:
IEEEEEEEEEEEEEEP
PUXA ASTURIEEEEEEEEEEES
JAJAJAJJJAA
MOLT BONA LA CRONICA D'AQUEST VIATGE EJEJJEJEJE A PART DE FER CAMINADES TAMBE HI VA HAVER RUTA CULINARIA EEEEEE BUUUUF QUE BO, MARISC, FABADA,MMMMMMMMMMMMM
MICA EN MICA EL BLOG VA RECOBRANT LA VIDA QUE VA QUEDAR HIVERNADA A L'ESTIU JEJEJEJEE
UNA ABRAÇADA MOLT GRAN A TOTS
SE US ESTIMA
GANDHI FOLKY BIANCO
Je, je, seguro que en ese viaje te acordarías de mí, se puede decir que en esa zona fue donde empecemos a conocer mejor, je, je, culos incluidos!!!! (o no te acuerdas de la cantidad de ojetes que haciamos por esa época, je, je). Que bueno lo del Kayack, 14 kilometros bajando uno solo por ahí, eso si que mola. Supongo que lo hacen porque el rio es muy fácil, sino no se atreverían. Y te veo un experto escanciando la sidra, y lo de la fabada superior. En cuanto lo que no ven muy bien los catalanes. Piensa que en el resto de España, como te pongas a hablar en Catalán la has cagado, eso esta clarísimo. Eso sí, puedes hablar en Euskera, en Gallego, en lo que quieras, pero como te pongas a hablar en Catalán, siempre encontrarás a algún energumeno que se suba por las paredes. Eso sí, eso no quiere decir que sean todos así, habrá de todo como en Cataluña donde también tenemos muchos fanáticos. Ya contarás de que va la cosa el Domingo!!!
Una abrazo y muy buena crónica (me tienes que enseñar como se hace para que las fotos sean un link porque a mí no me sale)
ieeep, Litus!
Genial crònica i segur que millor viatge! Aquests destins de darrera hora, pim pam, són els més guapos i on t'ho passes millor, més improvitzats i més aventurers!
Tot un símbol Drecera!
Merci per compartir-ho!
una abraçada,
Publicar un comentario