Així doncs i desprès de fer una selecció entre una desena de vies asequibles al nostre nivell, optem per dirigir-nos a la zona de les agulles per escalar un dels monólits més alts de tota la zona, La Saca Gran per la via Aresta Brucs ( IV+).
Aviem trepitjat moltes vegades els camins de la muntanya serrada però mai aviem estat en aquesta zona, per això, primer de tot, calia trobar l´agulla escollida per desprès fer-hi via.
Arribem a primera hora de la tarda a Ca´n Massana on comença l´aproximació. Enfilem per la pista en direcció al Refugi Vicenç Barbé i al arribar al coll de la Portella, girem a l´esquerra seguint les marques vermelles de la travessa de les agulles.
Desprès de remuntar un parell de canals, alguna d´elles equipada amb cordes fixes, arribem al peu de la saca gran. Val a dir que ens va costar lo seu acertar l´agulla ja que totes elles ofereixen unes grans tirades amb moltes posibilitats d´esgarrapar i si no estàs familiaritzat amb la zona, es una mica perdedor.
Una vegada al peu de "La Saca" i equipats amb tota la ferralla, enfilem el primer llarg per una fisura herbada. Passats els primers metres de pared, damunt d´un diedre característic, treiem el cap per sobre els arbres i la vista se´ns obre a tota la regió. Divisem tot el conjunt de les agulles, a un cop de pedra el refugi Vicenç Barbé i a l´horitzó l´Anoia i el Baix Llobregat.
Arribem a la primera R, i desprès de posar-li una mica de seny i de les fotos de rigor, optem per la retirada ja que la nit se´ns tira a sobre i desfer el camí d´aproximació en plena foscor no era del tot aconsellable. Això sí, a l´endemà hi tornariem per intentar treure la via.
Passades unes hores, arribem a Ca´n Massana quan el sol començava a treure el cap per llevant. Al fons, "la foradada" i "la cadireta" ens dónen la benvinguda, aquesta vegada amb un convidat de luxe, en Carles Folch ens acompanyaria en aquest nou intent.
De nou, enfilem cap a la " Saca", sense pérdua i confusió i en poc menys de mitja hora ja teniem els gats calçats.
"Tibem com uns bous" fins la R1, en cordada de 3. Al ser un matí d´un dimarts qualsevol, solament sentim la companyia de les agulles. Seguim el segón llarg fins l´altra R i de nou, el temps se´ns tira a sobre, aquesta vegada per compromisos laborals.
Així doncs, rapelem els dos llargs i desfem el camí d´aproximació sense la via a la butxaca. De totes maneres, tal i com diu la dita, a la tercera va la vençuda i ben aviat la "Saca" serà coronada.
Salut i esgarrapades.
