PROPERA DRECERADA

A veure qui troba més paraules. En total n´hi han 11. Les solucions a la propera Drecerada. Així que no hi falteu !!!!

MATAGALLS HIVERNAL

Tal i com estava anunciat des de principis de setmana, la jornada dominical d´avui ha estat, tal i com toca a l´hivern, trepitjant neu. Desprès de varies opcions, finalment decidim quedar-nos a la comarca i anar a pujar el Matagalls.



Així doncs i desprès de matinar, la Raquel i jo ens dirigim a Coll Formic ben d´hora, ja que seria el punt de partida. Ens sorpren la gran quantitat d´aficionats a la muntanya que han tingut la mateixa idea que nosaltres. Entre ells, hi havia de tot, esquiadors i surfers de muntanya, caminetes de tota la vida i raquetistes com nosaltres.

Enfilem cap al Matagalls, entre el boscam i trepitjant les primeres capes de gel. Ja desde l´inici, contemplen la majestuositat del Pirineu Català i la gran quantitat de neu que acumula aquests dies, fa que llueixi en tot es seu esplendor.

Arribats al Pla de la Barraca ( 1367 mts. ) ja ens hem de calçar les raquetes, per enfilar el Turo gros de Sant Andreu i desprès atacar l´ultima Pala del Matagalls , fent cim en poc menys de 2 hores.

Dalt del cim, ventada impressionant, les fotos de rigor i avall que fa baixada.

Al arribar de nou a Coll Formic, caos de cotxes, dominguerus de tot tipus equipats amb els seus corresponents artilugis "resbalaculos" , modelets retro del fons de l´armari de l´avi i un no parar de diversió vist des de fora.. Això no te preu !!

Fins aviat !!!

Raquel i Carles

MISSIÓ I love FREERIDES PERTINENTS

Desprès de rebre l’avís desde el Cuartel General, que al Pirineu Oriental s´hi estava coent alguna de bona, part dels components del Drecera, es van movilitzar i reunir a Sant Etna, per a una missió secreta d’Alt Risc. La idea inicial, encara estava per definir però el que si teníem clar es que anàvem a trepitjar neu, molta neu i aquesta vegada, anava de debó ja que no utilizariem cap tipus d’ajuda mecànica per a remuntar les pendents de neu, seria un autèntic freeride pertinent.

Així doncs, i desprès d’omplir la panxa amb tiberi Italià, tots dins el “sobre” que l’endemà s’ha de matinar. Abans però, un petit grup avançat, va realitzar la primera “ world night i the for “ pels carrers de Sant Etna. ( Les imatges enregistrades nomes son visibles amb infrarojos i són altament secretes, per això no es penjen en aquest blog públic).

Al acabar la sessió nocturna el capità d’escuadró Fango, va posar a proba a l´escuadró nocturn amb un joc d’estrategia Oriental, amb el nom clau “Tsuro” per que cadascú pogués definir i tinguès clara la línia de baixada que utilitzaria l’endemà. No es podia fallar ja que solament hi hauria una oportunitat.

Arribat el dia “D” i a l´hora “H” tot el team Freeride, es trobava a la plaça de Sant Etna. Allí hi eren el Capità d´escuadró Fango, la Oficial Especial G.E.M., els Esquiadors- Escaladors del cuartel de Sant Etna Folky i l´Igloo-ogloo, el Buscador de Mines i Artificier “Tiri” i el traçador de linies d´obertura “Litus”.

Desprès d´agafar els vehicles motoritzats que ens durien al punt de sortida “P” iniciem la missió “ I love FREERIDES PERTINENTS – SOM EL 10 % “ . El dia estava clar, es respirava tranquilitat, la qualitat de la neu era excel.lent desde l´inici i tothom tenia clar el que anava a fer: “ lucir gafitas – colgar forfait”

Una vegada arribats a la cota més alta, iniciem la baixada. Cadascú va decidir la seva línia més còmoda per al descens, on desde un principi, més d´un membre va ensopegar amb les mines colocades estrategicament per l´enemic. Sort que sempre estàvem avisats per l´agent especial “Tiri”.

Els comandos especials de Sant Etna, grans coneixedors de la zona i els promotors de la missió, van estar al 100 %, oferint traces espectaculars.

La oficial G.E.M. tot i estrenar-se en les missions especials, no va fallar i va estar en tot moment al nivell de l´escuadró.

Al arribar al punt intermig, el grup es reagrupa per avaluar els danys i seguir amb la missió. Sense haver de lamentar cap baixa ni danys greus, s´inicia el segon tram amb final al punt “PL” conegut com “la plataforma de llançament”.

Assolida la primera part de la missió, es van realitzar pràctiques de salt base amb caiguda sobre "paqueton". El capità Fango, va fer una autèntica demostració de " Pit i collons"

A continuació, la imatge de la missió: sol, neu i diversió.

Fins la propera !!!!

Paje real 2009

Este año 2009, como ya viene siendo una tradición, una estupenda tradición diría yo, el Drecera estrena año llenando de ilusiones la vida un buen grupito de niños!!!. Así que una tarde me llama en Fango y me dice que si me apetece apuntarme a la primera Drecerada del año y, como no, no podía perderme la particular noche de reyes del Drecera.

Quedemos a las tres de la tarde en las instalaciones del Claret, y tras meter los coches en el patio del colegio y coger ese peazo de escalera de madera que me hizo recordar la época en que bajábamos al Avenc de la Codoleda con Electrón (pocos se acordarán de eso, en Gandhi puede que se acuerde). Nos pusimos a hablar de la variante que podíamos utilizar esta año para no tener que montar la peazo de tirolina que nos curremos el año pasado (tampoco teníamos demasiado tiempo, a pesar de que al final nos sobro tiempo hasta que el paje se tomase una birra para perder el miedo a las alturas y se comprase unas mallas nuevas, con la ayuda inestimable, colaboración estelar, de la Gemma, por si acaso el miedo le podía y se cagaba les calçes abajo).

Al final decidimos que lo mejor era aprovechar la escalera de madera para bajar desde el segundo piso al balcón cubierto del primer piso desde el que el paje dedicaría unas palabras a los niños antes de recoger sus cartas para los reyes.

Hicimos 2 o 3 simulacros de bajada para tantear el terreno, pero estaba claro que el tema no tenía más misterio para el Drecera, y menos para en Super Fango!!!. Como podemos ver en las fotos, el que escribe se dedicó más bien al reportaje fotográfico y a ayudar a lo que pudo sobretodo a la hora de recoger, y en Litus sirvió de chico para todo, asegurador oficial, modisto improvisado asesorando a nuestro partícular paje y hasta probador de pelucas.

Se tiene que decir en Fango se libro de milagro de que le cortásemos las greñas en un plis plas y a lo vivo, je, je. Con ese aire mezcla de Camarón y Príncipe de Bequelar que me lleva con las greñas últimamente, resultó que las greñas negras le sobresalían por encima de la peluca blanca oficial. Total, entre eso, que las mallas no llegaban, los patucos no eran compatibles con las botas de montaña, y que quedaban 10 minutos para que se produjese la bajada, al final, cuando surgió el problema greñil, la primera idea fue, nada le cortamos las greñas aunque sea con el Criquí o a mordiscos!!!!.

Al final triunfo el sentido común, más bien el del máximo afectado y su señora, je, je, y se soluciono el problema como buenamente se pudo. En fin, y en resumen, magnifico estreno de la temporada con la vertiente más humanitaria del Drecera.

Por supuesto, las mayores felicitaciones tienen que ser para el maestro Fango que está hecho un verdadero Show Man al completo!!!.



Por último, solo comentar que, como se puede comprobar en una de las fotos, en el concurso de culines que se montó en la expedición al Aconcagua, desde luego el d'en Fango, je, je, tendría algo que decir en el tema!!!!

Un abrazo familia Drecera.

PLANTADA de 100 ARBRES més!

Iep, companys Drecerencs!

NOVA PLANTADA D'ARBRES EL 8 de FEBRER de 2009

Per tots aquells que no vau poder venir a la de l'any passat, ara teniu una nova oportunitat el proper diumenge 8 de febrer.

Us deixo un enllaç de la trobada, amb foto boníssima del Drecera en primer pla! jejeje

http://natura.ues.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=102&Itemid=72