Drecera Mountain Xtrem Team

EXPEDICIÓ PAÏSOS CATALANS
DENIA – MALLORCA 2008 1ª PART

Bona nit, per primera vegada al team Drecera, una crònica és escrita desde dins d’un cotxe a punt d’embarcar en un ferri.
Aquest ferri ens portarà a viure la segona part de l’expedició, a Mallorca, a on ens espera el Sa Fosca!!!
La primera part ja està falcada. El Dissabte, després d’un bon esmorzar al centre logístic alimentari de Castellar de n’Hug anomenat Bar el Racó, i amb la presencia de la secció Okupa del Drecera jujuju (la casa de les antenes és casa de tots!!!), vam emprendre el llarg viatge (6 hores) amb la Kangoo cap a terres de la Marina Baixa, concretament a Dénia.
Us preguntareu, per que Dénia? Doncs ja fa dos anys que ens venen a Castellar de n’Hug l’escola Carmelites d’aquesta població i resulta que són molt bona gent i que els hi hem agafat molt de carinyu i vam dir....els anem a veure??? Uuuuf i ademés hi ha les FALLES!!! I cap allà que MON ANEM!!!

A part de la visita als estimats companys de Dénia, i com que sóm uns malalts de l’activitat muntanyera, vam estar mirant de fer un barranquillo per la zona.
Resulta que molt a prop de Dénia hi ha un dels barrancs secs calcaris més importants i macos del país, i no ens ho podíem perdre.
La carretera d’accés al barranc era sinuosa i espectacular, i les vistes a les grans extensions de tarongers a la part inferior era increïble.

Una vegada aparcat el cotxe al costat d’una casa comuna hippie on hi havia dos alemanys frikkies (la dona vestida de bruixa munta un mercat de l’infern pels turistes que passen) ens vam equipar i vam emprendre el camí d’aproximació que en una continua baixada ens va portar a l’interior del barranc de l’Infern.

Del barranc poques paraules podem dir... us convidem a veure les imatges d’aquest espectacular engorjat.
Una successió de gorgs perfectament excavats per l’aigua sen’s anaven posant al davant, i sense pressa però sense pausa, vam anar afrontant les escasses dificultats del barranc. Realment va ser una experiència preciosa ja que tot i estar sec, les formes que té el barranc ben be compensen el viatge de 6 hores per arribar-hi. Us ho aconsellem a tots!!

El camí de retorn era realment feixuc, amb molta pendent i unes esses constants que el feien realment dur, tot i això la joia d’haver descobert un indret tant meravellós i la bellesa natural que anàvem descobrint en el seu transcurs, ens va fer treure forces per a fer el retorn sense problemes.
La segona part de l’expedició Països Catalans us l’explica l’Igloo Igloo!! I atents per que també editarem un doble vídeo de l’expedició.
Gràcies per les forces!!!
Carlinhus & Igloo Igloo