EL GORRO FRIGI

El passat dijous, festivitat de la Mercè, vàrem anar a esgarrapar al magnific conglomerat Montserratí.

L´agulla escollida va ser el gorro Frigi, emblema de la muntanya serrada per excel.lencia i a la vegada gran escola d´escalada clássica.


Iniciarem el dia a primera hora del matí i desprès d´un lleuger esmorzar a la cafeteria del pàrquing, enfilarem cap a la zona dels Gorros, passant per Sant Miquel. Desprès de la suada, i ja al peu de la pared, ens decidim per la via on pujar.

Degut a que anàvem una mica justets de material i que no anem gaire sobrats en experiència en escalada clássica de mes d´una tirada, optem per fer una via facileta de la zona de la bauma de Santa Magdalena.


Així doncs, just a sota de les vies més concorregudes de la pared, enfilem per la Canal de la normal fins al peu de la via tot seguint la ressenya d´onaclimb. ( http://www.onaclimb.com/montse/index.htm ).

La via s´anomena " Joan Marc ", de III grau Montserratí, apta per a panxuts cervesers i poc iniciats en el tema de l´escalada clàssica. Surten 4 llargs d´entre 18 i 38 mts, tots molt facilets i que es deixen fer sense cap pega.


Així doncs, i en menys de 2 hores maniobrant amb cordes i tota la ferralla, ens plantem dalt del cim, solitari, de l´agulla del Gorro Frigi.

Després de gaudir de les vistes que ofereix el cim, les fotos de rigor i un mos per agafar forces, ens llancem pel camí de baixada, una canal equipada amb cables i cadenes que faciliten la desgrimpada i et planten de nou al camí que porta a Sant Geroni.

Evidentment, aquest inici amb les vies de clàssica no es quedarà aquí, sino que obre una nova secció en aquest blog i en el conjunt d´activitats drecerenques.

Fins la propera.


Marc i Carles ( esgarrapaires )