Desprès d´un temps de sequera "bloggera" però no d´activitats ( desde Egipte fins a Holanda, passant pel Coma Pedrosa) fem una aturada a mitg camí per estirar les cames a la zona d´Ordesa.
Els dies escollits per a l´escapada, vàren ser el pont de Sant Joan, per allunyar-nos de la "petardera" catalana com si d´animals de companyia esporuguits es tractés.
Així doncs, al acabar la jornada laboral ( que un ja treballa desde fa un temps,.. ) carretera i manta cap a Torla. Allí ens dona la benvinguda, dins la tranquilitat del poble turistico-muntanyès, la porta d´Ordesa, el Tozal de Mallo i la Punta Gallinero.
l´Endemà, enfilem cap al refugi de Goriz per a passar-hi la nit. Tot el camí de Pradera d´Ordesa fins a Cola de Caballo, oferia un espectacle aquàtic impressionant. Tots els saltants que ens anàvem trobant pel camí, primer la Cascada d´Arripas, seguidament les Cascades de la Cueva (Cueva-Cueva ) i la de l´Estrecho ( Echo-echo ) i finalment les Grades de Soaso, anàvem petades d´aigua com si de l´inici de primavera es tractés.
Arribats al capdamunt de les Grades de Soaso, el Mont Perdut i les seves germanes ( el Cilindro i el Soum de Ramond ) se´ns mostren amb tot el seu esplendor. Ben carregades de neu, feien que la seva ascensió fos una empresa delicada de dur a terme. Dies enrera, internautes que havien estat per la zona, recomanàven piolet i grampons a partir de 2400 mts. i la cosa estava igual.
Una vegada arribats a Cola de Caballo, els ramats de vedells ens donen la benvinguda. Nomès ens calia remuntar el circ de soaso resseguint el Gr-11 i arribar al refugi de Goriz on ens saluda amb el seu vol majestuós el "trencalós". Desprès d´instal.lar-nos anem a "estirar les cames" i amb la càmara de fotos en mà cap a la Punta Custodia.
3 comentarios:
Què guai, Carles! Com es nota que vau aprofitar per oxigenar i desconnectar de la gran urbe! Molt guapa les fotos i la crònica!
Fins dissabte!
BONIIIIIIIISSIM
PRECIOSOS ELS PAISATGES ESTIVALS QUE RECORDEN LA PRIMAVERA.
ORDESA MAI DEIXA INDIFERENT!!!
FELICITATS PARELLA!!!
PATAPALO...
BUenísima reseña, que recuerdos el refugio de Goriz madre mía, hay empezo todo para mi, en Pata palo sabrá de lo que hablo. Muy buenas las fotos, joder el Castor, y el aguilucho no se si será un trencalos, pero si es así vaya suerte, yo no he visto nunca ninguno. Venga un abrazo nos vemos el sábado si todo va bien.
Publicar un comentario