Ordesa i el seu entorn

Hola companys !!!

Desprès d´un temps de sequera "bloggera" però no d´activitats ( desde Egipte fins a Holanda, passant pel Coma Pedrosa) fem una aturada a mitg camí per estirar les cames a la zona d´Ordesa.

Els dies escollits per a l´escapada, vàren ser el pont de Sant Joan, per allunyar-nos de la "petardera" catalana com si d´animals de companyia esporuguits es tractés.

Així doncs, al acabar la jornada laboral ( que un ja treballa desde fa un temps,.. ) carretera i manta cap a Torla. Allí ens dona la benvinguda, dins la tranquilitat del poble turistico-muntanyès, la porta d´Ordesa, el Tozal de Mallo i la Punta Gallinero.

l´Endemà, enfilem cap al refugi de Goriz per a passar-hi la nit. Tot el camí de Pradera d´Ordesa fins a Cola de Caballo, oferia un espectacle aquàtic impressionant. Tots els saltants que ens anàvem trobant pel camí, primer la Cascada d´Arripas, seguidament les Cascades de la Cueva (Cueva-Cueva ) i la de l´Estrecho ( Echo-echo ) i finalment les Grades de Soaso, anàvem petades d´aigua com si de l´inici de primavera es tractés.

Arribats al capdamunt de les Grades de Soaso, el Mont Perdut i les seves germanes ( el Cilindro i el Soum de Ramond ) se´ns mostren amb tot el seu esplendor. Ben carregades de neu, feien que la seva ascensió fos una empresa delicada de dur a terme. Dies enrera, internautes que havien estat per la zona, recomanàven piolet i grampons a partir de 2400 mts. i la cosa estava igual.

Nosaltres ja haviem decidit, veient els comentaris de la gent, no fer cim i deixar tots els "bàrtulos" tècnics a Pradera, i es que on estava la cosa fàcil-fàcil.

Així doncs, nomès passariem nit al refu de Goriz, que l´excursioneta ja es prou enriquidora.

Una vegada arribats a Cola de Caballo, els ramats de vedells ens donen la benvinguda. Nomès ens calia remuntar el circ de soaso resseguint el Gr-11 i arribar al refugi de Goriz on ens saluda amb el seu vol majestuós el "trencalós". Desprès d´instal.lar-nos anem a "estirar les cames" i amb la càmara de fotos en mà cap a la Punta Custodia.

Arribem fins a la collata Arrablo i la neu ja comença a fer acte de presència. Ens entretenim a la cacera fotogràfica d´una marmota ( per començar a agafar pràctica pel destí d´aquest estiu ) i tornem cap al refu que el sopar es a les 7 de la tarda.

La nit del lloro amb el "sol de medianoche" i la sonata típica dels refugis i a les 7 de la matinada ja erem en marxa cap a Pradera. A la mateixa hora, ja sortia una corrua de gent en direcció al Mont Perdut, n´hi havien que anàven a l´ensamble ja desde la porta del refugi, però no n´hi havia per tant.

De nou a la civilització i instal.lats a la vil.la medieval d´Ainsa, visitem la zona de Pineta amb l´impressionant cara nord del Perdut en tot el seu esplendor i mes vista desde el capdamunt de la cascada de Lalarri.

Donem per acabada l´estància a la zona amb un bon sopar a la plaça medieval d´Ainsa tot recordant les jornades "non stop" que hem deixat enrera.

Visca la hipeartivitat que corre per les venes....

Salut i muntanyes.