Ja està aquí la crònica de l'expedició Drecera - Castellanenca a la Patagònia Argentino - Xilena!!!
Es fa difícil explicar tantes experiències visquides en 21 dies en un indret tant meravellós, per tant, intentaré fer un resum lo més breu posible.
Vem sortir el dia 7 de Novembre del 2007 desde Castellar de n'Hug, lloc de residència de dos dels membres de l'expedició, l'Edu i en Carlinhus!! Amb els petates ben plens d'il.lusió vam sortir en direcció a l'aeroport de Toulouse per començar el periple d'avions que ens portaria en 48 hores fins al Calafate (Argentina).
El Calafate ha estat la nostra base durant l'expedició, desde d'aquí vem agafar diversos transports que ens van portar cap a les zones de trèkking del Chalten i de las Torres del Paine. El Calafate es un poble que viu practicament al 100% del turisme i només cal caminar 5 minuts pels seus carrers per a comprovar-ho. Ens van sobtar moltes coses del Calafate, una d'elles va ser el fet de que els cotxes eran molt antics i destartalats. Mica en mica vem anar coneixent els seus racons i ens vem anar familiaritzant amb el poble, els últims dies fins i tot ja ens coneixien a molts llocs. Els mes visitats...restaurante La Lechuza!!, els esmorçars (lomito completo) al bar La Esquina, el supermercat de sempre (no recordo el nom), i un bars recreatiu on anavem a fer billarets!!!
La primera zona que vem visitar va ser El Chalten, una de les múltiples entrades al Parque Nacional de los Glaciares, que ademés de ser gratuïta (l'única), t'ofereix la posibilitat de veure el Centro de Visitantes a on a part d'haver-hi una informació molt interessant sobre el parc, ens van fer una xerrada introductoria del Parc que mai oblidarem (impresionant!!!). El Chalten es un poble petit tambè amb dedicació exclusiva al turisme i amb 22 anys de vida, una vida tardia i amb un context de caire territorial entre Xile i Argentina. Per sort pertany a Argentina!!!
Van ser 4 dies disfrutant d'aquesta zona del parc, on vem descobrir racons realment increibles, fauna que semblava que s'hi posava bè per a fer fotos i flora que començava a emergir després del dur hivern Patagònic.
Una de les primeres imatges i potser la més impactant és la vista del Fitz Roy i del Cerro Terro des del Chalten.
La primera nit la vem passar a Laguna Torre, i les seguents al Campamento Pioncenot i al Refugio del Fraile. A destacar la Laguna de Los Tres, la Laguna de las Piedras Blancas i la vista del Paso Marconi des del Lago elèctrico.
Vem tornar amb els autocars CalTur (Calafate Turismo) cap al Calafate per preparar la seguent zona que voliem visitar, el Parque Nacional de las Torres del Paine (Xile). La nostra intenció era passar una setmana caminant per aquest meravellós Parc, peró les circunstàncies logístiques (sen's va trencara la tenda llogada amb l'ajuda del vent Patagònic), van fer que només estiguèssim allà 3 dies. Tot i aixó, ens vem regalar una ascensió totalment improvitzada al cerro Paine, que ens va permetre tenir una vista increible de les Torres del Paine i en el seu recorregut tambè vem descobrir lo màgics que poden arribar a ser els boscos Patagònics.
La nostra curta estada a terres Xilenes, ens va deixar tambè algunes imatges impactants, sobretot la dels cuernos del Paine, una inmensa mole de granit, coronada amb materials calcaris de color negre. Aquest fet la fa ser una muntanya que visualment es molt curiosa!!
Aquest contratemps ens va fer replantejar l'expedició i haviem de buscar un plan diferent per als propers dies, que ja serien els últims de la nostra expedició Patagònica. De seguida ens vem posar d'acord i vem decidir empendre la travessa del camp de gel Patagònic Sud. Uns dies deprés vem comprovar que va ser una decisió d'alló més encertada.
El primer dia de la travessa ens portava a dormir a un campament anomenat "La Playita", i de sensació d'estar a la platja....ni una!!! El camí d'aproximació al campament ja el coneixiem, per tant, vem poder portar un ritme molt alt i es va fer molt curt arribar-hi.
El segon dia de la travessa ens portava desde La Playita fins al gel Patagònic Sud, superant el Collado Marconi, ja en terreny de neu, glaceres, morrenes glacials, etc... Un espectacle de la natura que et fa sentir petit, però a la vegada gran. La veritat es que poques paraules, per no dir cap, poden definir o descriure el que vem poder veure i viure allà... Per tant, deixem que les imatges ho defineixin.
Quan vem començar a ser conscients de la MAGNITUT del camp de gel Patagònic va ser quan ja haviem creueat el Collado Marconi i mica en mica sens anava obrint la visió cap aquella majestuosa glacera.
Passar la nit a un indret com aquest és una experiència brutal. La sensació era la d'estar al mig del no res, rodejats de kms i kms i kms de neu i més neu, sols, desprotegits i desamparats. Totalment surrealista, increible i meravellós a la vegada.
El dia seguent vem continuar la travessa pel gel i a mig camí vem arribar a un dels llocs més especials de tota l'excursió, El Circo de los Altares. Vem aprofitar per fer fotos amb aquelles coses que ens identifiquen o ens porten records de les persones estimades...
Mica en mica ens vem anar apropant a la sortida de la glacera, per una morrena pedregosa que ens va permetre veure les "entranyes" d'aquesta gran glacera en ple desgel.
Una vegada fora del gel Patagònic vem buscar un lloc mínimament acceptable per a poder plantar la tenda entre tanta roca. Ja anàvem bastant castigats físicament degut al gran esforç que haviem fet durant els dos dies anteriors, peró tot i aixó vem decidir que el dia seguent arribaríem al Chalten si o si... No sabiem el que ens esperaba...
El dia seguent vem iniciar el trajecte cap al Chalten, peró abans ens quedava creuar el Paso del Viento i tot un seguit de sorpreses que el camí ens va posar al davant.
Tirolina per creuar un riu, barranc sec, travessa de glacera amb bambes i un llarg etcetera que ens va fer la marxa molt amena.
Una vegada superat el Paso del Viento (encara no sabem perque...jejeje), vem seguir caminant cap al nostre objectiu. Un inacabable descens que la veritat en el seu últim tram va resultar ben feixug.
Una vegada arribats al Chalten, el nostre estat físic era bastant lamentable, va resultar molt dur el fet de fer tota la travessa en 3 dies, quan les resenyes que vem consultar la feien en 5-7 dies. Normal que acabèssim així:I amb aquesta experiència apassionant, vem acabar la nostra expedició a la Patagònia. Els seguents dies els vem dedicar al descans i a fer el "pixapí" al Perito Moreno, jejeje, JA ENS HO MEREIXIEM!! Per acabar m'agradaria fer un parell de reculls de fotos.
1. una serie de fotos panoràmiques que el supermestre fotogràfic Xavi es va currar:
2. Un seguit de fotos de fauna i flora Patagònica que vem descobrir durant aquests dies:
ESPERO QUE HAGUEU DISFRUTAT D'AQUESTA CRÒNICA NOMÉS LA MEITAT DEL QUE JO HE DISFRUTAT FENT-LA I NO US OBLIDEU DE DEIXAR ELS VOSTRES COMENTARIS!!
GRÀCIES EN ESPECIAL ALS ALTRES DOS MEMBRES DE L'EXPEDICIÓ, EDU I XAVI I TAMBÈ AL TEAM DRECERA PER SER-HI EN TOT MOMENT
FINS AVIAT
CARLINHUS