Clàssica Sant Llorenç amb BTT

Desprès d´una setmana “ récord” d´intercanvi de correus electrònics entre els membres del Drecera, finalment vàrem aconseguir realitzar la primera sortida oficial amb BTT. ( dic oficial perque estavem més del 60 % de l´equip ). Cap a les 8:30 del matí, ja estàvem a casa Marc-Gemma, per a començar la nostra excursió. Quan encara no teniem decidit el destí, entre Sant Llorenç Savall y els boscos de Guanta, aparareix un llampant cotxe vermell. Era en David Brota, un altre dels membres del team que havia de venir amb nosaltres, sempre i quan li facilitesim una bicicleta.

Abans de que ens posesim a fer de mecànics ( haviem de fer una petita revisió de la bicicleta a deixar ) , comenta que no vé perque “li fa mal el cul”. Però com por ser ¡¡¡ si encara no havia fet una sola pedalada !!!. En fi, almenys el company David, va tenir el detall de venir a veure´ns i demostrar que habia pogut sortir del llit. A la feina de guia de muntanya, per alguna cosa es comença.

Així doncs, i desprès d´haber quedat amb en David per a veure´ns a la tornada de la nostra aventura, ens dirigim fins a Castellar del Vallès a travès dels boscos del Parc Agrari de Castellarnau, Can Deu i baixant fins el riu Ripoll pel Torrent de Ribatallada.

Una vegada arribats a Castellar del Vallès, y desprès d´una petita inflada de pneumàtics, comencem la clàssica pujada al Puig de la Creu. Unes primeres rampes i en Carles Folch, amb escapada en solitari, el fan mereixedor del gran premi de muntanya del dia. Aquest guia, te més globus vermells que tots nosaltres junts. Al arribar al coll de Can Cadafalch, amb “superpajara” inclosa i aglomeració de gent, anem direcció Sant Llorenç Savall, tot de baixada. Arribats a la bonica població, que tots coneixem per ser un dels “muros” de la famosa Matagalls- Montserrat, mengem fruita de la temporada, per gentilesa del Marc i tornada a la pedalada, que s´ha d´arribar a casa per dinar.

Baixada per la carretera sense gaires esforços fins a Castellar del Vallès i a travès dels boscos de Togores, arribada a Sabadell. Unes merescudes patates braves per a recuperar-nos de l´esforç, van posar la cirereta a la gran matinal.


Espero seguir disfrutant de la vostra companyia sobre rodes.

IEEP IEEP IEEP IEEP. ¡!!!!