Expedició Drecera als Alps 2007

iep Drecers!

Després de tantes setmanes a l'espera, aquí teniu la crònica del passat més d'agost... us presentem: l'Expedició Drecera als Alps 2007!

El diumenge 26 d'agost d'eguany, coincidint amb l'important data del calendari pastoril pel concurs de gossos d'atura de Castellar de N'Hug, vam arreplegar-nos una part del drecera team per prendre una nova aventura... un viatge d'ensomni que ens va portar moltes sorpreses, gran part d'elles, passades per aigua!!!

Pos ezo, amb la frego space carregada, el Folky, l'Edu i en Fango vam partir fins a la zona italiana de Gran Paradiso... poc a poc, les muntanyes anaven agafan el protagonisme a totes les vistes, miréssis on miressis... impressionant...

La intentona dels 2 primers dies era fer una aclimatació per la part dels pirineus italians. Concretament, l'intent anava en direcció Gran Paradiso (4.061 m.)... però el temps, ens va fer passar una mala jugada... De fet, el segon dia, després de fer nit al Refugi V. Emmanuel II (impressionant de 3 pisos i més de 300 places!) la jornada va començar plovent... en comptes de tirar amunt, vam haver de marxar avall... desfent el camí que havíem fet el dia abans. Amb nosaltres també va estar en Xavi, un gran amic i company de feina de l'Edu i en Folky.

Així és que a partir de llavors, tots els dies ens van ploure. Vam decidir anar a fer turisme a Courmayer; una bona birra, pizza y cultura excursionista al Museu de Muntanya de la ciutat. El dia va estar molt bé, però teníem ganes de saber la predicció de temps pels propers dies, doncs ja veiem perillar l'opció de poder fer el Montblanc.

Vam creuar el túnel del Montblanc i arribarem a Chamonix. Impressionant... no m'extranya que la gent conegui aquesta ciutat com el Bressol del Muntanyisme! Les vistes des de la ciutat són de fotografia... El glaciar dels Bossons, Monblanc, Agulla du Midi...

Malauradament, les informacions meteorològiques pels dies que teníem per endavant, no eren tan desitjables com les vistes de Chamonix... dimecres, dijous y divendres teníem la cosa fotudeta... el dissabte, es començava a arreglar. PErò bueno, malament no ens ho vam passar, ans el contrari! Tursime, cultura, museus de muntanyisme, exposicions de glaciars, shopping (o, més aviat, looking el nou model de calçat North Face amb rodeta de corda tensora...) i fins i tot, vam poder fer una barbacoa sota la pluja! No us perdeu la foto, ara bé, si penseu que vam tenir problemes per encendre la barbacue... mireu el vídeo! jajajaja (Folkyns pillat!)

A causa del temps, la intenció de pujar al Montblanc (4.808 m.) va quedar descartada del tot. A més a més, dels canvis en la planificació que havíem fet els darrers dies en saber que el refugi de Gonella esta xapat fins al març del 2008. Masses canvis de via en molt poc temps y el sol tampoc acompanyava...

Doncs això, el divendres abans d'anar a dormir decidirem que a l'endemà, sabent les previsions, ens aixecaríem ben d'hora y pillaríem el teleféric de l'Agulla de Midi (3.800 m.). Fes el temps que fes. Sabíem que seria bo, però les ganes podien més que un possible error en la previsió del canvi d'orientació meteorológica. Així que cap amunt!

Un cop dalt de l'agulla, vam beneir el dia i tot el paratge que podíem veure. Vam empendre la ruta direcció al Montblanc Du Tacul (4.248 m.). Cordada fantàstica i un ritme immillorable quan de sobte, arribats ja a una cota aproximada de 4.000 m d'alçada, vam veure com un guia i els seus clients donaven mitja volta just davant nostre. Després de parlar amb ell, ens va aconsellar no seguir pujant pel risc d'allaus que hi havia. Lloc per parar, fotos, rises i unes ganyipades de fruit secs... i cap avall! Tota una aventura baixant..., doncs si la nostra oida no ens va enganyar, ens va semblar sentir alguna caiguda de neu moooolt forta... no coments! Vam santificar el guide du Chamonix!

Arribats a Chamonix de nou la nostra aventura no va trigar en acabar. Una dutxa, una bona pizza a una meravellosa terrasseta amb vistes al passeig i un cafe capuccino de 3 parells d'ous i de 6 euros cadascun! kina clatellada!

En fi, la setmana va passar ràpida, però l'experiència de veure per primera vegada els Alps crec que no la podré oblidar mai. Gràcies Edu i Gràcies Folkyns per compartir amb mi aquells moments. I tots els drecers que no estaveu, Cueva cueva, Hiervas i Brotix, compteu que també estaveu presents en tot moment als nostres pensaments (en connexió directe des d'EEUU, Formigal i Sabadell).

Les bones veus m' han fet arribar que l'Edu està elaborant un petit diari de l'Expedició. Espero amb candeletes aquesta crònica del nostre estimat company de cordada.

Una forta abraçada a tots els Drecers (ep, i Edu ja t'hi compto com a Drecer també!)

Fango