Diumenge passat, aprofitant que feia bo i que quasi tots estavem disponibles, vàrem anar a esgarrapar una mica la roca de la cara sud de Montserrat. La zona escollida va ser la Vinya Nova, coneguda per molts de nosaltres per les experiències viscudes buscant la ferrada de les Dames. Aquesta vegada però, no va ser menys.El dia ja va començar amb mal peu. Enganxada de llençols d´un mateix i corre-corre que te pillo, que l´equipo espera ja que en Carles Folch ja era sota casa. Pujem els dos a cap a casa Marc i sorpresa en David encara no havia arribat. Trucada per teléfon que ja arribava ½ hora tard i res de res. Com a excepció i per què no es quedés en tierra, anem a buscar-lo a casa, tot de pasada.
Ens rep la senyora Bayó i l´”alientos “i molt amablement ens fa passar dins de casa per a treure literalment del llit al senyor David. Hi haurien fotos de moment, si el protagonista, en una maniobra de despiste, no les hagués esborrat, però bueno, tiempo al tiempo que l´experiència ens diu que d´ocasions com aquesta n´hi hauran moltes més.
Una vegada tots dins l´auto, ens dirigim cap a la zona d´escalada de la Vinya Nova. Arribats allí, aquesta vegada sense l´ajuda del cuñao de la zona, ens pimplem un bon esmorzar de paambtomata i safata d´embotits. Això es anar a escalar !! , el demès són tonteries. Petem la xerrada i ens disposem a buscar les vies. Segons la ressenya, es molt fàcil arribar-hi ja que estàn situades a 400 metres del restaurant.
Pista amunt i ja estém encigalats al mitg d´una canal ,fora de la zona d´escalada i envoltats d´un caos de rocs. Decidim agafar Drecera, fent honors al nostre nom i muntanya amunt, entre mitg de les zarzamores, que me enamora, que me enamora,... fins que arribem a una cagarrutera ( paraula extreta del diccionari felí de Castellar de n´Hug ) i allí no hi havia res. Tornem enrera, havent perdut molt de temps i refem el camí de nou, agafant altre drecera, però encaminada a les vies d´ escalada.
Per fi ja hem arribat, esgarrapats i maleïnt la zona. Llàstima que les vies tenen molt bona pinta. Ens comencem a equipar per a l´ocasió i algú duia un material que no era el seu sinó unes talles menys. A part de l´arnès talla XXS s´havien de veure les botes per a trepitjar gel. Es que no es pot anar a fer grau.
Una vegada tots dins l´auto, ens dirigim cap a la zona d´escalada de la Vinya Nova. Arribats allí, aquesta vegada sense l´ajuda del cuñao de la zona, ens pimplem un bon esmorzar de paambtomata i safata d´embotits. Això es anar a escalar !! , el demès són tonteries. Petem la xerrada i ens disposem a buscar les vies. Segons la ressenya, es molt fàcil arribar-hi ja que estàn situades a 400 metres del restaurant.
Pista amunt i ja estém encigalats al mitg d´una canal ,fora de la zona d´escalada i envoltats d´un caos de rocs. Decidim agafar Drecera, fent honors al nostre nom i muntanya amunt, entre mitg de les zarzamores, que me enamora, que me enamora,... fins que arribem a una cagarrutera ( paraula extreta del diccionari felí de Castellar de n´Hug ) i allí no hi havia res. Tornem enrera, havent perdut molt de temps i refem el camí de nou, agafant altre drecera, però encaminada a les vies d´ escalada.
Per fi ja hem arribat, esgarrapats i maleïnt la zona. Llàstima que les vies tenen molt bona pinta. Ens comencem a equipar per a l´ocasió i algú duia un material que no era el seu sinó unes talles menys. A part de l´arnès talla XXS s´havien de veure les botes per a trepitjar gel. Es que no es pot anar a fer grau.
Iniciem la matinal d´escalada amb dues línies de corda. Per una banda, el Marc com a primer i jo mateix en un 5+, i per l´altra en David i en Carles en un 6a+ sense saber que ho era. La via nº 1 va resultar tot un éxit, amb 30 metres de cordada fins a la segona reunió que tots vam poder gaudir.
De ben segur que repetirem a la zona, ja que pinta força bé. Amb sol d´hivern durant tot el matí, ambient i fàcil accés ( de tornada vam ser capaços de cercar el camí correcte ).
De ben segur que repetirem a la zona, ja que pinta força bé. Amb sol d´hivern durant tot el matí, ambient i fàcil accés ( de tornada vam ser capaços de cercar el camí correcte ).
La propera, Ferrada de la Riera de Salenys.
Iep, iep, iep..
Deu minuts més tard, i sense gaires complicacions, ja teniem el cul en remull. L´aigua estava molt freda, pero no va ser cap impediment per a completar el recorregut de l´engorjat. Per davant encara teniem un bon grapat de salts, d´entre 3 i 5 metres, un parell de ràpels, l´últim el més espectacular amb 15 metres volats i una sopresa final, amb un salt de 8 metres, just a sota d´un pont románic. 
Fins la propera.
Aniríem cap al Refugi del Serrat de les Esposes i desprès cap a Cortals de L´ingla i tornada pels pobles de Bor i Pedra per a tancar la volta. (ruta cercada a la revista aventura i natura nº 8 ).
