El Forat de Boixols

Un cop més, dins de l´àmbit de les Drecerades, ens vam retrobar tot el team per a fer una de les nostres aventures. Aquesta vegada l´activitat va ser un barranc, ja per tancar la temporada i l´indret escollit, el “Forat de Boixols “.

De molt bon matí, quan ja hi erem tots, ens vam posar el marxa cap a la comarca de l´Alt Urgell, Abans, però, hi va haber un auténtic “ Pit Stop” per tal de posar a punt l´auto d´en Jose. Unes manxades a les rodes i com nou.

A mig trajecte, comencen els mals d´articulacions del David. Li fa mal un genoll i hem de parar per a canviar de posició. Aprofitem per a fer un esmorzar de “ 5 de esos “ i coca-cola, que la panxa ja fa rau-rau.

Coll de Boixols, parada per a fer unes fotos de la magnifica panorámica de la vall, canviar l´aigua de les olives i fer unes grimpades a les xarxes metàl.liques de la carretera. Cal esmentar l´abandonu que vàrem fer del company Folky, aprofitant que es va encigalar amb una cresta-cresta de la zona.

Una vegada arribats al gran paratge del poble de Boixols, ens calcem els neoprens, foto de rigor i cap al barranc que hi falta gent.

Deu minuts més tard, i sense gaires complicacions, ja teniem el cul en remull. L´aigua estava molt freda, pero no va ser cap impediment per a completar el recorregut de l´engorjat. Per davant encara teniem un bon grapat de salts, d´entre 3 i 5 metres, un parell de ràpels, l´últim el més espectacular amb 15 metres volats i una sopresa final, amb un salt de 8 metres, just a sota d´un pont románic.

Al finalitzar, i abans de començar la pujada fins al punt de sortida, vam fer una mica de conya, al xiringitu de la kaskada amb una coneguda cançó que de ben segur sería éxit d´algún estiu.

Arribats al cotxe, desplegament del campament gitanu, una mica de ganyipada comuna i tornem cap a casa que comença la cursa de F1 amb l´Alonsu Brota.

Passat el poble de Ponts, el fondo sur del cotxe, es revoluciona. Masses hores encarcarats al vehicle potencien l´aborriment i comença una sessió de riureterapia com poques n´hi ha hagut. Fotos inmortalitzant els millors moments dels somnis, atacs amb mecheru bomba, entrevistes personals i moltes altres históries que van fer que la Drecerada fos tot un èxit.

Fins la propera.

Iep iep iep iep !!!