ETERNAL RUNNING IGUALADA 2007

Un any més el Drecera runners team, ha estat present en l’edició de la popular Eternal Running, celebrada a la freda població d’Igualada. A part del tridente Carles, Marc i Litus, hem pogut comptar amb la presencia de l’Eduard, el Xavi i en David, que s’estrenen en aquesta especialitat i com a espectador de luxe, un dels membres de Drecera Junior, en Oscar “ Pechu “.

Ja de bon matí, i amb “sobada” habitual d’en David, surt el team vallesà. Arribem a la població d’Igualada amb una bona temperatura de -3 graus que ens espera a fora del cotxe. Per una altra banda, apareix l’Eduard fent el Tio-vivo buscant l’avinguda Catalunya. En Xavi, que venia de Barcelona, també se li han enganxat els llençols, però a l’hora d’esmorzar ja hi érem tots. Desprès d’una espera eterna per a poder ser servits i amb palillo a la boca inclòs, vestuari de batalla i cap a la línia de sortida que hi falta gent.

Tres, dos, un, “ BOCINAZO “ i sortida. Ja estem encigalats, una altra ETERNAL més i es que per davant ens esperen 10 Kilòmetres amb un seguit d’obstacles a quin més esbojarrat. Pobres zagals, no saben el que els hi espera ¡!!!!

Enguany, l’organització de la cursa, ha col·locat els primers obstacles nomes començar. Una successió de containers, un parell de piràmides de tubs i un remolc ple de bales de palla, han fet que es formessin els primers embuts de gent i no hem pogut passar per l’arc de sortida fins al cap de 20 minuts del bocinazo. Això si, el temps d’espera ens ha servit per fer una mica el cachondeo.

Passem per l’arc de sortida, la cursa ja està estirada i a bon ritme enfilem les primeres rampes del dia. En David, ja fa estona que no li fem de llebre, i es que no es pot anar a fer grau. Ens veiem a l’arribada ¡!!!

Desprès de remuntar tot una cantera i un bonic corriol, en Carles, el Marc i l´Edu, van abon ritme. Enrere es queden en Xavi i en Litus, cadascú al seu ritme. Arribem a una pista, desprès de l’avituallament del punt entremig i ens porta directe al riu en un parell de revolts. No era d’estranyar que amb la temperatura que hem tingut una mica de gel i hauria, però no tot el riu en plan Grenlàndia. En tot el tram aquàtic, s’ha hagut d’apartar els troços de gel d’un gruix considerable al mes pur estil esquimal.

Sortim d’aquest infern del fred, corriols entre camps i tornem a la urbe pel mateix polígon on hem sortit. Ja solament resten un parell de pujades asfaltades i la línia d’arribada es a tocar. Però, encara queda el millor del dia. Tres grans basses, ben plenes de fang i on s’hi pot practicar el Salt de trampolí de 3mts. s’han d´atravessar. Al tractar-se d’estil lliure, cadascú les agafa com pot.

Una vegada el fred i la tremolor s’apodera del teu cos, nomes resta arrossegar-se com un cuc de terra per sota d’un filat interminable, pujar de nou les piràmides de tubs, enfilar-se pel remolc de palla i creuar la línia d’arribada desprès de saltar un churro gegant inflable.

L’experiència es inoblidable una vegada s’ha passat el fred i et converteixes en INVENCIBLE..

Fins la propera ¡!!!

Iep, iep, iep..