El Puigmal hivernal

Desprès d’haver passat una màgica i càlida nit dins del nostre palau de gel, i veient el gran dia que es despertava, vam decidir, arrodonir el cap de setmana per a que la màquina no pari i l´hiperactivitat segueixi en el seu punt més àlgid.

Aquesta vegada, la nostra fita, seria la muntanya del Puigmal (2911 mts. ) pel clàssic vessant del Santuari de Núria. Així doncs, i desprès d’un bàsic esmorzar, varem fent via cap al poble de Queralbs amb tots els trastos.

A les 11:20 del matí, érem enfilats al Cremallera que ens portaria fins al Santuari,. Allí ens trobàvem envoltats de frikies que anaven a trepitjar neu per primera vegada, tots engalonats amb botes estil “mofeta” d’estrenu, monos retrò i els “resbalaculos” sota el braç. Tothom ens mirava amb una cara estranya i ningú no donava res per a nosaltres. Per sort, la nostra motivació era alta i teníem molt clar que no pararíem fins arribar al cim

Començàvem a caminar a les 12:00 del migdia, sota un sol de justícia. Per davant, teníem quasi 1000 metres de desnivell de pujada, fins arribar al cim del Puigmal. Per sort, les condicions de la muntanya eren prou bones i les forces no fallaven, encara que el rau-rau de la panxa va ser constant en tota l’ascensió.

Enfilàvem els primers contraforts per dins el bosc del camí de les Coves i en una mitja hora, obrint traça per evitar el gel, ja érem a la Coma de l’Embut. Un bonic paratge on l’aigua es engolida per un gran forat.

Seguíem caminant a bon ritme. Un nombrós grup del Centre Excursionista de Riudecols, que anava de baixada, ens animava a seguir caminant, que ja ens quedava ben poc. Les últimes rampes, ben cobertes de neu i obrint traça sense parar, feien saltar els metres de l’altímetre de 10 en 10. Ben aviat, vam poder veure el cim.

En poc mes de 2 hores i mitja, ja érem tocant la majestuosa creu del Puigmal. Allí, solitaris, vam esperar l’arribada del grup de Cingles que pujava desde la Collada de Tosses, conduïts pels nostres amics i companys Carles i Xavi. Llàstima que no varem establir comunicació, ja que hagués estat genial, poder celebrar la fita junts.


Desprès d’estar quasi mitja horeta al cim, gaudint del fantàstic dia, amb el vent en calma, ganyipant una miqueta, fem les fotos de rigor, començàvem la baixada amb la preocupació de no haver trobat als nostres companys.

La baixada impressionant i a velocitat record. En alguna ocasió ens va faltar els nostres esquis i snowboards ja que encara hi havia alguna pala verge que la diversió estava assegurada, però carregar-los a l’esquena a la pujada es un preu molt car. Així doncs una passa darrera l’altra i anant per feina arribàvem al santuari. Abans però, vam caure de cul nomes veure la lluna aparèixer majestuosa darrera el Pic de Nou Creus, sense paraules.

A les 5 de la tarda, ja estàvem asseguts a la cafeteria del Santuari, omplint la panxa amb les restes de menjar que quedaven a l’establiment i amb el cim a la butxaca.

Nomes ens quedava, enfilar-nos al carrilet i tornada cap a casa amb la satisfacció d’una Drecerada molt ben aprofitada.

Fins la propera.

Ieep, ieep, ieep..