Igloo i Barbacoa a la neu

iep iep iep Drecers,
sisisi! Tal i com el títol indica: drecerada al cantó també aquest cap de setmana!

Així, emmarcat entre cim i cim del dissabte i diumenge, Puigllançada (2409m) i Puigmal (2911m) respectivament, el dissabte a la nit va tenir lloc la trobada de germanor hivernal amb presència d'en Folky, Xavi, Litus, Fango i el petit Oriol (en representació del Drecera Junior, fill del company de cordada als Alps i també soci del Drecera, Eduard).

L'activitat de tarda del dissabte va constar preparar l'escenari on, unes hores més tard, tindria lloc el sopar, la festa i el no parar de riure al més pur estil Georgi Down... El motiu va ser la construcció de la caseta, diguem-li igloo, on en Litus i en Fango dormirien aquella nit.

Els ajudants d'honor que es van currar tots i cadascun dels maons de neu de l'igloo van ser el Jose i els seus col·legues gallegus, en Jose i la Cristina, gent maquíssima i coneixedors de Catalunya millor que un propi català!.

La tarda va ser llarga i dura, tothom va estar treballant des de les 15:00 fins que va marxar el sol, al vol voltant de les 18:30... Finalment, la caseta va quedar mig acabada. Només li va faltar el sostre, tot i que amb la nit estelada i amb la temperatura tan bona que feia, vam decidir dexar-la tal qual i gaudir d'un igloo-vivac en una nit d'hivern... jejeje!

Entrat el vespre, els Joses i la Cristina van haver de marxar, però en Litus i en Fango van fer tots els preparatius corresponents pel sopar de gala que estava al caure.

Els ingredients:
Calçots i la seva salsa corresponent, carxofes, butifarra, xoriçets, butifarra negre amb ceba i barrilet de 5 litres de Heineken! Impressionant... No van trigar en arribar en Folky, en Xavi i l'Oriol. Tots plegats vam passar el fred de la nit, omplint la panxa de menjar i apropant-nos en rotllana al voltant de l'escalforeta fumejada que desprenia la barbacoa...

Unes rondes d'acudits feien despertar un no parar de rialles que, de ben segur, deurien despertar a algun que altre animaló dormint al marge del bosc del Pla d'Anyella. El sopar, boníssim, però la companyia immillorable. Malgrat tot, vam trobar a faltar els drecers que tenien diferents compromisos, tan l'Edu, com el mateix Brotix.

Finalment, no vam allargar la vetllada més enllà de mitja nit, doncs a l'endemà a tots ens esperava assolir el cim del Puigmal amb gran il·lusió. Per això, calia descansar.

Esperem poder tornar a repetir l'aventura amb tots els membre del Drecera i contruint així un parell d' "igloos-xalets adosats" per tota la família Drecera!

Fins la propera!

Visca el Drecera i Visca C...! jejeje